Comuna del Camp

Un dels elements més característics de l’estructuració del Camp de Tarragona a l’època medieval és la Comuna.

La Comuna del Camp va néixer per la voluntat de defensar els interessos col·lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l’arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici.

Una primera reunió tingué lloc el 1274 en negar-se els pobles a pagar el tribut que volia imposar el veguer, oposició que culminà amb accions contra el castell reial de Tarragona. A aquesta reunió se succeïren altres accions comunes amb topades amb l’autoritat reial, de vegades amb el suport del bisbe, entre 1288 i 1296.
L’autèntica carta de naixement de la Comuna cal situar-la el 1305, quan l’arquebisbe Roderic Tello establí nous impostos per finançar la millora dels camins i obres de fortificació de Tarragona. Els pobles protestaren de diverses maneres i un grup es reuní a la Selva i protestà davant del rei. S’inicià aleshores un plet durant el qual els pobles es reunien a la Selva, possiblement perquè era un lloc equidistant de la majoria, que es convertí en seu i lloc habitual de reunió de la naixent Comuna.
L’infant Joan, arquebisbe de Tarragona, la dotà d’estructura jurídica el 1330 i els seus drets foren confirmats per Joan I el 1388 i per Martí I, el qual els amplià, el 1399, mentre que el comuner Berenguer Montserrat feia recopilar els seus privilegis el 1449.

Gràcies als privilegis, la Comuna es reuní periòdicament a partir de 1335. Essencialment s’encarregava del repartiment i cobrament dels impostos dels pobles que la integraven i d’organitzar la participació a les expedicions bèl·liques impulsades pel rei. Al llarg del segle XVI mostrà una intensa activitat; el 1536, i de nou el 1563, féu eixamplar els camins i construir-hi ponts o el 1527 i el 1534 féu construir i millorar fortificacions per fer front als atacs dels pirates. També durant el segle XVI prengué iniciatives sanitàries i es preocupà d’obtenir blat per combatre’n la carestia. La Comuna es mantingué activa fins després de la guerra de successió en què fou suprimida a conseqüència de la nova legislació.