Cronologia històrica

La carta de poblament del 13 de maig de 1164 fou atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló, que concedia diverses franqueses i mantenia els pobladors subjectes a la justícia i senyoria de l’Església de Tarragona. En la butlla del 1174 consta com a senyoria de l’arquebisbe, encara que d’altres fonts donen com a senyor el paborde, ja el 1169, en què ho era Ramon de Bages. A la dissolució de la pabordia, l’arquebisbe n’assumí el domini directe fins el 1823.

Durant el segle XIII el municipi tenia un monopoli damunt el blat i l’ordi, essent la collita del primer la més important. Al llarg del segle XIII es parla ja del conreu de l’avellaner, del comerç de les figues seques, que donava alts ingressos, i de la pràctica de la usura i l’esclavitud. El 1237 s’obtingué del paborde Ferrer Pallarès que només els veïns poguessin fer pasturar els seus ramats en el terme, privilegi que indica la importància de la ramaderia local.

El 1280, els pobles del Camp es reuniren a la Selva, davant les arbitrarietats del veguer reial Bernat Bolla, per atacar el castell del rei a Tarragona, que fou saquejat, com també ho foren les cases i els béns del veguer i els seus delegats. El rei, com a revenja, ordenà al veguer que fes tot el mal que pogués als homes de la Selva i els seus béns. El 1285 el comú de la Selva s’enfrontà de nou als oficials reials pel cobrament d’impostos.

Al segle XIV era una vila amb empenta, tenia nou molins, tres forns de pa, una carnisseria i una taverna per a vendre vi a la menuda; hi prengué volada el conreu de la vinya; es mantenia el de blat i creixia el de l’ordi. Hi havia també oliveres, garrofers i roldors i comerç de secallons.

Les grans pestes tingueren una incidència notable en l’agricultura: el 1350 s’escrivia “del temps de les mortaldats han quedat moltes terres incultes i una gran part del terme sense amo”. La jueria, activa ja al segle XIII, fou important; tanmateix, com que es dedicava bàsicament a la usura, fou assaltada el 1391.

L’explotació de mines d’argent el 1342 i d’argent i alcofoll el 1363 a la vall de la Selva, aleshores terme de l’Albiol, provocà enfrontaments amb el paborde. Els oficis menestrals eren múltiples: vidriers, pedrenyalers, assaonadors de pells, teixidors de llana, lli i seda, saboners, ballesters, picapedrers, ollers i minaires. Hi consten també músics i joglars, un metge el 1312, un cirurgià el 1314 i un apotecari; hi ha referències a l’escola el 1343 i a la creació, també el 1343, d’una companyia per al comerç de draps. Altres proves de la seva importància a l’època medieval són l’existència de l’hospital, el dret de batre moneda, el fet de tenir escut propi i sobretot haver esdevingut la capital efectiva de la Comuna del Camp.

Al segle XV prengué increment el conreu de l’avellaner. El 1437 s’acordà de refer el camí fins al port de Tarragona i el 1538 el que duia fins a Salou. El 1503 s’obtingué el privilegi de mercat el dijous i de fira el dia de Sant Simó i Sant Judes.

Al 1640, durant la guerra dels Segadors, va ser ocupada per les tropes franceses que mes tard rendiren la població a les tropes castellanes. En 1641 van ser ocupats de nou per les tropes de Philippe de la Mothe.

La Guerra de Successió representà per als pobles del Camp un empobriment tant en l’ordre econòmic com en el poblacional. Després del conflicte la situació anà canviant i axí podríem parlar de que si el s. XIV havia estat una època d’eclosió de la vila, també, en una altra mesura, ho seria el s. XVIII, com ocorregué amb d’altres del seu entorn i del Principat. Es constata un creixement en tots els ordres, sobretot a partir del segon quart de segle,  íntimament lligat al desenvolupament de l’agricultura, el comerç i una incipient indústria.

L’any 1705 els selvatans es declararen a favor de l’arxiduc Carles III. Al setembre de 1708 van decidir de resistir als castellans amb les armes a la mà, però al 1713, en assabentar-se de la capitulació de Tarragona, Reus i Valls, i per tal d’evitar mal a la població, el consell de la vila optà per l’obediència a Felip V i se someté al duc de Pópuli, virrei borbònic. Vençuda la resistència catalana, els decrets de la Nova Planta suprimiren  el dret contitucional i s’imposà l’autoritat reial.

En la guerra del francès, el 1794 en la divisió per a reclutar el sometent, la vila fou designada cap de cantó i al mes de desembre trameté dos delegats per a la constitució de la junta dels miquelets a Tarragona.

El 1808 la junta del corregiment reclamava al municipi els impostos que aquest havia cobrat i esmerçat. Per aquest motiu, tot i que la Junta Superior de Catalunya donava la raó al municipi selvatà, els seus regidors foren empresonats i obligats a pagar la quantitat gastada. El 1809 s’hi instal·là provisòriament un hospital militar i  el 1811 el poble es pronuncià a favor del marquès de Campoverde.

El 1823 el procurador de l’arquebisbe Jaume Creus prengué possessió de la Selva com a senyor jurisdiccional. Va ser l’últim en fer-ho ja que s’abolia el dret feudal que perdurava i l’arquebisbe deixava de ser el Senyor de la vila.