Coneguda com «la Catedral del Camp», l’església de Sant Andreu és un dels monuments més emblemàtics de la Selva. Tot i que està inacabada, forma part de l’obra de l’Escola del Camp i es distingeix per ser una de les poques obres renaixentistes a Catalunya.
L’església romànica
L’església actual de Sant Andreu es va aixecar sobre una església romànica que es trobava al mateix lloc. Tot i que la primera referència la situa al segle XII, no se’n coneix la traça original. Tenia unes dimensions més reduïdes i també estava dedicada a Sant Andreu. Més enllà dels seus murs, hi havia un fossat a la façana meridional, que va ser el primer cementiri de la Selva. Just davant de l’església hi havia un porxo on es reunien els Consells generals de la vila i, en ocasions, els de la Comuna del Camp.
L’església renaixentista
L’actual església de Sant Andreu data de finals del segle XVI i va ser projectada per Pere Blai (1553-1621). És una de les poques obres del Renaixement manierista a Catalunya i es distingeix per la seva planta rectangular, les capelles laterals comunicades entre elles i l’alçat inspirat en les proporcions de l’Home de Vitruvi. La cúpula sobre tambor, un dels trets arquitectònics més innovadors de l’edifici, ajuden a distingir l’església en l’horitzó.
Escola del Camp
L’Escola del Camp va ser un col·lectiu d’estudiosos de l’art influïts pel corrent italià del Renaixement. Estaven emparats per l’arquebisbat de Tarragona i va ser un dels únics grups que va aplicar la nova tendència artística a Catalunya. Entre els seus principals intel·lectuals, cal distingir Pere Blai, mestre de cases, i Jaume Amigó, rector de Tivissa. Una de les obres més conegudes de Blai és la façana i el cos de façana del Palau de la Generalitat (1597-1619).
Congregació de la Puríssima Sang
La parròquia de Sant Andreu ha estat sempre un punt de trobada entre els veïns i veïnes de la Selva. Organitzats en confraries, la que té més trajectòria és la Congregació de la Puríssima Sang (1616). Aquesta és l’encarregada d’organitzar el seguici popular del Divendres Sant i el Via Crucis del Calvari que, l’any 2010, van ser declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional i Element Festiu Patrimonial, respectivament.
