La Font de Mitja Vila és la segona font pública construïda a la Selva, després de la del Castell, i data de 1519. Al costat de la font, a la fi del segle XVI, es va aixecar l’antiga capella dels Àngels, on hi havia hagut la casa del pes de la
L’Ateneu El Lauro, conegut popularment com «el Casino», ha estat la societat recreativa amb més transcendència en la vida associativa selvatana. Des de la seva fundació, l’any 1878, va articular la majoria d’activitats culturals de la vila al llarg del segle XX.
Els nous espais de sociabilitat: casinos i cafès
Al segle XIX, una manera de socialitzar era a través dels casinos i els cafès. Allà es llegien diaris i es feia tertúlia política. A la Selva, la presència d’aquest tipus d’entitats es va donar a partir de 1861 amb el Casino Silvense i el Casino Artesano. Però amb els anys en van sorgir d’altres, com La Tranquilidad, el 1866.
L’Ateneu El Lauro
El 1878 va néixer l’Ateneu El Lauro, que recollia el testimoni de les primeres entitats recreatives. El seu objectiu era oferir als seus socis un espai on distreure’s i llegir l’actualitat política a través de la premsa. Al seu voltant es van començar a constituir diferents agrupacions corals i musicals, però també de còmiques, com El Pensil.
Consolidació i desavinences dins del Casino
Durant la segona dècada del segle XX, l’Ateneu va començar a consolidar-se com a entitat vertebradora de la Selva. El nombre de socis va augmentar i això va generar desavinences entre alguns socis i el grup dirigent, de perfil conservador i vinculat amb el poder local: l’Ajuntament i el Sindicat Agrícola. De l’escissió del sector opositor en va néixer la Defensa Agrària, on van confluir els sectors contraris al poder local. Amb la proclamació de la Segona República, el 1931, l’Ateneu es va mantenir en els postulats conservadors amb els quals havia nascut, mentre que la Defensa Agrària es va vincular amb els del republicanisme, el catalanisme i l’obrerisme. El 1936, amb el cop d’estat i la revolució posterior, l’Ateneu va ser confiscat i convertit en seu de l’Escola Nova Unificada i del Socors Roig Internacional.
L’Ateneu durant el franquisme: d’instrument del règim a nucli de la lluita antifranquista
Durant els primers anys de la dictadura franquista, l’Ateneu va ser un instrument per transmetre els valors nacionalcatòlics del nou règim. Tanmateix, l’entitat va continuar oferint diferents espectacles. A la dècada de 1970, una nova generació va agafar les regnes de l’entitat oferint recitals vinculats a la Nova Cançó o la celebració del Congrés de Cultura Catalana, l’agost de 1977. Seguint aquesta dinàmica, i amb una intensa activitat política, l’Ateneu va acollir diferents mítings dels dirigents dels líders de les principals forces antifranquistes catalanes.
Durant al dècada de 1980 i 1990 l’Ateneu va continuar sent una entitat oberta al poble i oferia la seva sala d’espectacles per als esdeveniments populars que ho desitgessin. Però, tot i que la projecció de cinema va continuar un temps i un grup de socis mantenen encara viva l’entitat, amb l’entrada al segle XXI l’Ateneu va deixar de ser l’instrument socialitzador que havia estat durant més d’un segle.
vila.
La Font de Mitja Vila
Fins ben entrat el segle XX, en la majoria de places o patis del municipi hi havia fonts públiques per proveir d’aigua corrent la població. Però abans del segle XVI només hi havia hagut una font pública a tota la vila, la del Castell. És per això que, el 1519, per determinació del Comú de la Selva se’n va fer construir una altra, la Font Nova o de Mitja Vila.
La Font de Mitja Vila rebia, inicialment, l’aigua de «la sínia del pati de la Calsinada», però des de 1665 es va decidir que es portés des del Rec de la Vila, ja que es considerava més neta. Més endavant, es van construir noves fonts en la majoria dels patis del nucli antic al llarg del carrer major: a la plaça de l’Hospitalet, a la plaça Major, al portal d’Avall o al de Mates; avui dia la majoria han desaparegut.
En la dècada de 1950 es va dur a terme la reparació de la font, pel mal estat de conservació. Va ser aleshores quan es va aprofitar per desplaçar-la cap a dins i crear una placeta davant. També va ser en aquest moment quan es va aprofitar per enderrocar l’antiga capella dels Àngels.
La capella dels Àngels
La capella de la Mare de Déu dels Àngels s’aixecava al costat de la font i datava dels segles XVI-XVII. Abans, però, aquest espai l’havia ocupat la botiga del pes de la vila, que controlava les mesures dels productes que es generaven i s’intercanviaven en la població. El 1765 es van realitzar unes obres de reparació a la capella i es va construir una portada de pedra picada amb l’escut del municipi a la dovella central.
