El convent de Sant Rafael data de finals del segle XVII i en diverses ocasions ha fet les funcions d’escola i d’hospital. L’origen del seu nom rau en el reconeixement al seu mecenes, Rafael Ripollès (1575-1635). Des de la seva fundació el van habitar dues ordes religioses: la dels carmelites i la de les paüles.
Rafael Ripollès
Rafael Ripollès (1575-1635) va ser un ric comerciant selvatà que, gràcies al seu extens patrimoni familiar, va iniciar una campanya de mecenatge a favor de l’església de Sant Andreu i de la construcció del convent de Sant Agustí, de qui en va ser el mecenes més destacat. El suport econòmic de Ripollès a la construcció del convent va determinar la devoció a Sant Rafael.
El convent
El projecte del convent és obra del tracista vallenc Josep de la Concepció. Els seus treballs van ser presents en altres construccions religioses de Catalunya, com ara la capella del Santíssim de la Prioral de Reus o la parròquia dels «Josepets» de Gràcia. Les obres es van iniciar el 1636 i es van postergar fins el 1658, quan es va posar la primera pedra de l’església. A finals de 1667 la comunitat de carmelites descalços del Convent de Sant Rafael ja estava assentada i l’obra del convent es va donar per acabada el 19 de febrer de 1696.
El convent als segles XIX i XX
La vida monàstica del convent de Sant Rafael es va mantenir ininterrompudament fins l’any 1835, quan els frares carmelites el van abandonar arran de la revolta anticlerical iniciada a Reus. El 1847, l’Ajuntament va decidir traslladar l’hospital de Santa Llúcia al convent de Sant Rafael i va permetre que les monges paüles se’n seguissin ocupant, a més de dedicar-se a la docència de noies.
