A l’obra cabdal del Costumari Català (1952) Joan Amades recull les dites populars de diversos informants i de les del Camp de Tarragona destaquen:
A la Selva fan tupins,
a les Borges, ganivets;
a Riudoms embraguen cànem,
i a Vilaseca, xiulets.
A Vilavert toquen l’arpa,
a la Riba, paperers;
a Alcover toquen la flauta,
i a la Selva, tupiners.
Aquestes i d’altres dites deixen constància de la importància artesana terrissera de la vila centrada en la producció d’atuells de cuina com ara plata, olles i tupins que ha esdevingut tradicional durant sis-cents anys. De fet, el tupí és la peça més característica de tota la producció local. Aquesta peça autòctona és una olla d’una sola ansa que té com a tret distintiu el fet que no cou per la base, sinó que rep l’escalfor del foc per la panxa i per aquest motiu és ventrut i de base i coll estrets.
