Al 1710, Joan Pié Faidella, en un treball sobre el Santuari de Paretdelgada ja esmenta la participació de tres balls de les confraries dels fadrins, de la dels pagesos i el de la Vila sense esmentar-los en una solemnitat a la mare de Déu amb motiu de l’allunyament dels combats, durant la guerra de Successió.
Del 1737 són les primeres referències dels balls de Valencians, Bastonets i Gitanes.
I al 1816 trobem tota una relació de balls i la primera esmenta als Diables, un 19 de maig a la processó de retorn de la Mare de Déu de Paretdelgada amb motiu d’acció de gracies per haver acabat la guerra del francès.
Aquestes referencies estan relacionades amb la Mare de Déu, encara que també les trobem en relació a les visites del Sr. Arquebisbe a la Vila.
Amb data de 1584 ja s’ementa un ball de Turcs i el de Donya Guilleuma, al 1604 el de Mossèn Joan de Vic, al 1850 Moixiganga i Pastorets.
I per Festa Major de 1854 Degollació de Sant Joan Baptista, ball de la viuda Judith i ball de Serrallonga.
L’any 2014,es recuperen i reconstrueixen els balls de Valencians, de Cercolets i de Bastons i la creació del ball del Patatuf i un any més tard el Ball de Gitanes, que se sumaven al Seguici Festiu.
El ball del Patatuf no és pròpiament un ball de seguici, però és ideal perquè els més petits es familiaritzin tant a ballar en grup com a formar part d’un seguici. S’incorporen a la Festa Major d’estiu de l’any 2014. Els nens van amb uns pantalons blancs i camisa de traginer, també de color blanc, i duen faixa morada i barretina també de color morat. Les nenes duen una faldilla de color lila, la camisa de traginer blanca, i un mocador al coll.
Els Grallers del ball de Diables de la Selva solen ser els encarregats d’acompanyar-lo musicalment.
El ball de Cercolets apareix com a representació profana a partir de 1850, vinculat a les feines del camp de la verema, els cèrcols que portaven eren peces de les botes i es ballava per celebrar la collita.
Efemià Fort, en la seva publicació sobre la Congregació de la Sang, explica que l’any 1859 va venir el Sr. Arquebisbe al poble i se li va fer una festa on s’hi va representar el ball de Cercolets.
L’any 2001, en el marc del Ball o Martiri de Sant Andreu Apòstol, i 350 aniversari del vot del poble, es va representar el ball de Cercolets a càrrec de les escoles del poble.
No és fins la festa votada de Sant Andreu de 2001 que es torna a veure, juntament amb els altres balls (Bastons i Valencians). La recuperació d’aquests balls es va impulsar des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament.
L’any 2015 es va fundar l’associació Coordinadora la Polaina, i des d’aleshores es fa càrrec del manteniment i organització dels balls: assajos, manteniment del vestuari, contacte amb músics..
La música del ball de Cercolets és pròpia i creada per Jaume Cuartero, amb Gerard Pouget fent els arranjaments per timbal. Està pensat perquè ho interpretin un timbal i tres gralles.
La coreografia es autoria de les balladores del ball de cercolets de Reus de l’any 2014.
Els cercolets porten polaines de color carbassa, faldilla de color bordeus amb cinta carbassa, faixa negra, mocadors bordeus i carbassa creuats de les espatlles cap al cos, i mocador al cap de color bordeus.
El ball de Bastons s’havia vinculat, primerament, a la Confraria del Roser, i s’esmenta com a ball de bastonets. S’ha ballat al poble fins a finals de segle XIX.
Els bastoners porten polaines de color verd fosc, faldilla del mateix color amb cinta color grana formant uns rombes, i mocador també del mateix color amb biaix grana i faixí de color teula.
Solen ballar amb les melodies tradicionals: “papito”, “dalt i baix”, “cosidoreta”.. i des del 2023 te musica pròpia composta per Dani Carbonell i arranjament de timbal de “Titus” Prats regalada al ball dins el marc de la jornada de trobada d’Aules de Sons de Catalunya, el Tastet, que va tenir lloc a la Selva. Coreografia a càrrec de Mireia Estivill.
El ball de Valencians se’n troben referències a la Selva des de 1718 fins el 1850. Es va reconstruir a partir d’una partitura manuscrita per a clarinet sota el nom de Ball de Picarols, que va ser trobada a l’arxiu musical del senyor Antoni Segú. Es suposa que la melodia d’aquesta partitura hagués pogut ser ballada pel ball de Valencians, almenys en els últims anys.
La melodia actual ha estat composta per Jaume Cuartero i Gerard Pouget, que ha fet l’arranjament de timbal. Està previst que ho toquin un timbal i tres gralles. La coreografia a càrrec de Maria Rosa Piè.
En les seus inicis, el ball anava a càrrec de la confraria de Sant Prim i Sant Isidre. De fet, el ball de Valencians és el ball documentat més antic a la Selva del Camp i és l’únic ball que s’ha pogut constatar que era propi de la vila.
Van vestits amb faldilla blau fort, decorada amb unes cintes amb forma de triangles i uns picarolets cosits. Porten un mocador fixa a l’espatlla de color blau fluix i biaix blau marí, faixa blava i polaines blau fort. Ballen amb mocadors i acompanyenel ritme amb castanyoles.
El ball de Gitanes hi ha qui vincula els seus orígens a les festes de l’arbre de maig, un arbre molt alt que es plantava al centre de la plaça pública, al voltant del qual es desenvolupa el ritual.
Mossèn Pié en parla als seus Annals com un ball a càrrec de la Germandat dels Ollers.
El ball de Gitanes s’estrena a la Festa Major d’hivern de 2014, i es prepara per sortir a la d’estiu amb un ball propi. Jaume Cuartero ha fet la música pròpia i Gerard Pouget els arranjaments de timbal. Està previst que ho interpretin un timbal i tres gralles. Es caracteritza per tenir una part del ball amb parlaments satírics i crítics. La Coreografia a càrrec de Neus Rabascall.
Com a originalitat, el seu pal està fet d’un arbre de lledoner, i a sobre porta un tupí que recorda la germandat dels ollers i l’origen del ball. Les seves cintes són de color mostassa, com les faldilles de les Gitanes, i marrons, com el color del tupí. Les faldilles porten un folre de diferents colors que combinen amb els punys i els colls de les camises color mostassa dels gitanos. Elles porten camisa blanca i un mantó negre bordat amb motius florals que els cobreix l’esquena.
© Explay Visual, 2024. Tots els drets reservats.