Les primeres referències sobre les celebracions en honor a la Mare de Déu de Paretdelgada de la Selva del Camp daten del segle XVIII, però la primera noticia escrita on es menten els Gegants és un manuscrit del
1816 de fra Tomàs Clarà, que descriu la processó de trasllat de la Mare de Déu de l’ermita a la vila celebrada durant el maig.
A partir del segle XVIII trobarem a Catalunya ja parelles de gegants, sovint representats l’home amb una massa i la dona amb un ram. Acostumaven a tenir aspecte reial i, curiosament, moltes vegades l’un d’aparença cristiana i l’altre àrab (o moro). Tot un exemple de mestissatge.
Els gegants de la Selva amb aquest aspecte daten de 1900 i sortien a les processons de Corpus i la Festa Major.
El 1953 concorrien a una trobada a Tarragona i d’aquest fet apareixen citats i dibuixats posteriorment al Costumari de Joan Amades.
A final dels anys seixanta deixaren de sortir fins que al 1974 un grup de joves voluntaris (Joan Boada, Josep M. Gené, Josep M. Mestres) els endreça i els fan ballar de nou.
Per la Festa Major d’Estiu de 1981 foren restaurats per l’artesà J. Cardona “Nona” i els nou vestits foren confeccionats per un grup de dones sota el mestratge de la Carme Balsells, anant els complements a càrrec de Josep M. Andreazini. La porra del gegant, element pesant que perjudicava l’estructura, fou substituïda per un pergamí, i el personatge que tenia un aspecte morú va ser coronat i, per tant, i d’alguna manera “cristianitzat”. Els portants en aquella ocasió van ser el Joan Vilà i el Romà Muntas i van sortir fora vila a la Festa Major de Reus a una primerenca trobada de gegants de la comarca.
L’any 1987, amb l’apadrinament dels Vitxets de Reus, foren batejats per votació popular amb els noms de rei Tupí i reina Tupina en honor a l’ofici oller selvatà.
El 1953 concorrien a una trobada a Tarragona i d’aquest fet apareixen citats i dibuixats posteriorment al Costumari de Joan Amades.
No es fins al 29 de novembre de 2014 que ell recupera de nou l’aspecte de rei Moro i ella un nou vestit i es descoronada.
L’any 1998 s’encarregaren uns nous gegants a l’escultor Manel Llauradó.
Els personatges proposats es relacionaven amb dues de les activitats laborals més arrelades a la història de la vila: un tupiner i una plegadora d’avellanes
Els materials de construcció van ser la resina de polièster i la fibra de vidre pintats amb esmalt de poliuretà i d’un vernís per matisar-los. Els cabells són de fibra natural.
Tenen una mida de 3,45 m. i pesen, aproximadament, 55 kg. cadascun.
Ell és representat en una figura d’època indeterminada –amb trets mitjevals, De mitjana edat, amb una actitud que reflecteix l’orgull de l’ofici i la dignitat de fer de gegant. Sosté un tupí en la mà esquerra com si d’una arma o element cavalleresc es tractés. En el cap un casquet de forma singular recordant una cobertora tornejada d’olla o tupí. El davantal amb talls verticals a fi d’embellir el seu ball.
Ella també és d’una època indeterminada, amb una actitud pausada i gentil. El cabell recollit sota un mocador però amb una llarga trena i una diadema que recorda la forma del floc d’avellanes. Una brusa curta i cenyida amb passamaneries en el coll ample, mànigues i vora posterior. Un mocador a la cintura substituint la típica senalla i amb el gest de la mà dreta simulant la recol·lecció. Les faldilles lleugerament bombades en els malucs i acabades amb tres sostres de teixits de colors diferents.
L’estrena dels nous gegants va ser possible gràcies a la col·laboració entusiasta i desinteressada de diferents persones i col·lectius (Comissió de festes, Grup de Dones, cosidores, geganters, grup “Roure”)
Per batejar-los es van triar els noms d’ Hipòlit i Magdalena, recordant que sant Hipòlit és el patró dels terrissaires i que la dita diu que “per Santa Magdalena l’avellana és plena”
Amb tot, per la seva denominació popular es farà ús dels hipocorístics Pòlit i Madalena.
El dia del bateig.
“Els nous gegants estaven plantats davant de la Casa de la Vila, coberts amb un gran llençol. Quan van arribar els padrins, el Carrasclet de Reus i la Dolça de Santa Oliva, ambòs creats pel mateix autor, van ser descoberts davant la mirada atenta del públic mentre es llençaven al vol confits i caramels. Una de les coses que va cridar l’atenció va ser que l’un al costat de l’altre, la geganta a l’esquerra i el gegant a la dreta, es donaven la mà, segell inconfusible de la creació de Manel Llauradó.”
Joaquim Masdeu Guitert.
La Colla gegantera es l’encarregada de portar els gegants.
L’any 2016 Albert Cid els hi regala una música pròpia arranjada a timbal per Gerard Pouget.
© Explay Visual, 2024. Tots els drets reservats.