En l’antic carrer de Regomir, popularment conegut com «el carrer Que-no-passa» i que actualment pren el nom de carrer de la Casa de la Vila Vella, hi havia la Casa del Comú. En ella es reunien el consell i el govern municipals fins al seu trasllat al casal dels Montserrat, el 1815. També va ser el lloc de reunió habitual dels síndics de la Comuna del Camp fins a la seva abolició, el 1716.
El govern municipal
Des del segle xii i fins a principis del segle xviii, el govern municipal estava format pel batlle i tres prohoms que representaven els tres estaments de la vila. Aquests s’encarregaven de gestionar els serveis comunals: el rec, la carnisseria, l’hospital, els molins i els forns. A banda del govern, hi havia dos consells municipals: l’especial, format per trenta consellers, deu per cada braç o estament, reunits a la Casa del Comú; i el general, format pels pares de família, els jurats del Consell especial, els prohoms i el batlle, i que es va reunir al porxo de l’església fins al Motí del Porxo de 1616.
La Comuna del Camp
La Comuna del Camp (1305-1716) va ser un organisme supramunicipal que agrupava diferents pobles del domini senyorial de l’arquebisbat de Tarragona. El seu objectiu era organitzar-se en contra dels abusos, tant de l’arquebisbe de Tarragona com del rei d’Aragó. A la Selva, i concretament a la Casa del Comú, tenien el seu lloc habitual de reunió els síndics delegats de cada municipi. La seva activitat va perdurar fins al 1716, quan la institució va ser abolida pel Decret de Nova Planta.
