El Convent de Sant Agustí es va fundar el 1598 a partir d’una iniciativa municipal i es va aixecar amb l’ajuda de donacions, com la de Rafael Ripollès. El seu claustre, d’estil renaixentista, destaca per ser una de les obres de l’Escola del Camp. La vida monàstica hi ha estat intermitent i s’hi han succeït agustins, jesuïtes i claretians.
El primer hospital
En l’actual indret on trobem l’antic Convent de Sant Agustí, a les acaballes del segle XIII s’hi va ubicar el primer hospital de la Selva, conegut com la Casa de Malalts, situat entre l’actual portalada del pati del convent i el Torrent de Cassans. Però el 1298, a causa de les condicions precàries en que es trobava, es va edificar un nou hospital prop de la Casa de Malalts que es coneixeria com l’Hospital de Pobres.
El convent
La fundació del Convent de Sant Agustí, el 1598, va ser una iniciativa promoguda pel govern municipal dins el context d’una Europa catòlica que abraçava les tesis de la contrareforma. El convent, així com l’església de Sant Andreu, són obres de l’Escola del Camp, un grup d’artistes i clergues que promovia l’humanisme renaixentista i les tesis contrareformistes del Concili de Trento (1545-1563).
Rafael Ripollès, mecenes del convent
Els costos de la construcció del Convent de Sant Agustí van ser molt elevats i la comunitat no va poder fer-se’n càrrec. Tant és així que l’edifici es va aixecar a partir de donacions. Una de les més importants va ser la de Rafael Ripollès (1575-1635), un ric mercader selvatà que durant la dècada de 1600 havia estat batlle de la Selva i que durant la de 1620 va assolir el càrrec de governador de Tarragona. En reconeixement al seu suport, l’abat del convent va fer col·locar l’escut dels Ripollès presidint l’entrada de l’edifici.
Les comunitats religioses del Convent de Sant Agustí
La vida monàstica del convent ha estat protagonitzada per diferents ordes. El primer va ser el dels frares agustins, que van regentar el convent des de la seva fundació, l’any 1598, fins a la revolta anticlerical que es va iniciar a Reus el 22 de juliol de 1835. Els van succeir, uns anys més tard, la Companyia de Jesús (1850-1854), que va abandonar el convent arran de la Vicalvarada, el 1854. Després d’un període curt de quatre anys en què s’hi va establir un noviciat (1860-1864), hi va entrar a viure la comunitat de pares claretians (1864-1936). La vida de la comunitat claretiana a la Selva es va veure afectada per dos successos revolucionaris que van obligar-los a abandonar el convent: el primer va ser el pronunciament del general Prim, el 1868, i més tard, la revolució de juliol de 1936. Després de la Guerra Civil (1936-1939) els pares claretians ja no van tornar, i l’arquebisbat, el 1945, es va fer càrrec del convent per establir-hi una casa d’exercicis espirituals.
