La Defensa Agrària va néixer el 1926 com un espai de socialització alternatiu al panorama local del moment. Al llarg de la seva trajectòria, va aplegar inquietuds cíviques i culturals fins a l’arribada del franquisme. Després de la confiscació de 1939 i un període d’abandonament,el 1952 la parròquia va fundar el Casal Selvatà. El 1978, els socis històrics van poder recuperar l’entitat, compartint des d’aleshores l’espai i les activitats amb el Casal.
Els primers anys (1926-1939)
L’any 1925 es constitueix la Defensa Agrària arran de la sortida d’alguns socis de l’Ateneu. L’edifici, projectat aquell mateix any per l’arquitecte Josep Francesc Ràfols Fontanals, va convertir-se en un punt de trobada per a sectors opositors a l’elit governant al municipi durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). En aquest període, es va consolidar com un viver d’iniciatives culturals i cíviques vinculades al catalanisme.
L’epicentre de l’associacionisme selvatà
Amb l’arribada de la Segona República (1931), la Defensa Agrària va adquirir un paper molt actiu en la vida social del poble. Va ser la seu del setmanari local El Brum i va acollir diferents agrupacions culturals i sindicats agraris. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va funcionar com a principal centre recreatiu de la vila arran de la clausura de l’Ateneu.
El parèntesi del règim i la creació del Casal Selvatà (1939-1978)
Amb el canvi de règim de 1939, l’entitat va ser confiscada i l’edifici va quedar sense ús fins que, el 1952, la parròquia el va adquirir per crear-hi una escola. Aquell projecte va evolucionar cap al Casal Selvatà, una iniciativa que va promoure la cultura catalana a través del teatre, la sardana i esdeveniments tan emblemàtics com els aplecs de Paretdelgada (1959-1965).
La recuperació de la Defensa Agrària
Amb l’arribada de la Transició, els antics socis van emprendre les gestions per recuperar l’edifici històric. Després de diversos debats, es va assolir un acord de convivència entre ambdues entitats. Així, el 1978 va renéixer la Defensa Agrària amb un clar objectiu: dinamitzar la vida social i cultural del poble a través de les arts escèniques, la sardana i el suport al món agrari.
Cent anys d’associacionisme
L’octubre de 2026, l’entitat commemora el seu centenari. Cent anys convertida en un important referent en l’extens teixit associatiu selvatà. Coincidint amb l’efemèride, l’entitat i l’Ajuntament han impulsat la renovació integral de la sala de teatre per tal de convertir-la en un equipament cultural de primer nivell.
