La capella de Sant Pau es va bastir entre els horts que quedaven fora del nucli emmurallat, seguint el camí que portava cap a l’Albiol. Al seu voltant va créixer el primer raval, conegut com a Vilanova de la Selva. Al segle XVII, la capella de Sant Pau va fer la funció d’hospital, amb la finalitat de combatre la pesta.
La capella de Sant Pau
La capella de Sant Pau s’aixeca sobre les restes d’una ermita primigènia. No se’n coneix la data de construcció però, ja el 1286, el paborde va atorgar al frare Ponç d’Amer el permís per bastir-la. La capella actual està datada al tombant del segle XIV, és d’estil gòtic tardà i consta d’una nau rectangular acompanyada del presbiteri (s. XVI), la sagristia (s. XVI-XVII) i dues capelles laterals.
Vilanova de la Selva
Després de l’atorgament de la Carta de Població, el 1165, la Selva va créixer amb rapidesa i, a començament del segle XIII, es van edificar les primeres cases fora del recinte emmurallat. Un dels primers ravals documentats va ser el que es va conèixer com Vilanova de la Selva, situat als primer passos del camí de l’Albiol des del portal d’Amunt. Aquest creixement va quedar evidenciat quan ben aviat els forns de pa de dins del nucli emmurallat no eren suficients per satisfer les necessitats de la població. Per tal de solucionar-ho, el paborde Roger de Mirapeix, el 1345, va concedir el dret a construir-ne un pels veïns de Vilanova de la Selva.
L’Hospital del Morbo
Al Camp de Tarragona es té constància escrita d’atacs de pesta bubònica o morbo des de la primera meitat del segle XIV. A la Selva també va arribar l’epidèmia i es va combatre per tal d’evitar el contagi a la població. Al segle XVII la pesta encara feia estralls entre la població selvatana i, per això, el Consell municipal va acordar de crear la Junta del Morbo, un organisme per atendre els problemes sorgits arran del contagi de la pesta bubònica. El maig de 1651, aquest organisme va acordar traslladar a la capella de Sant Pau els malalts atacats per la pesta, per la seva situació allunyada del nucli emmurallat. Les víctimes de l’epidèmia eren inhumades en una fossa annexa a la capella, on més tard s’hi va aixecar la capella gran.
La dessacralització de Sant Pau
Durant la Revolució de 1936 Sant Pau va ser saquejada i la imatgeria destruïda. Després de la Guerra Civil, a partir de la dècada de 1940, es va dessacralitzar, en utilitzar-se de magatzem. A finals de la dècada de 1990 del segle XX es va impulsar una iniciativa per restaurar-la i evitar-ne així l’ensorrament.
