Menu
En termes gastronòmics, la Selva no es caracteritza per cap plat específic, però sí, en canvi, per les matèries primeres, com és el cas dels fruits secs i, sobretot, de l’oli d’oliva.
La producció d’avellana, des de la baixa Edat Mitjana, ha estat important fins al punt que en les darreres dècades havia arribat a ser, pràcticament, l’únic conreu de l’agricultura local. Molt apreciada ha estat sempre la varietat negreta. Les avellanes i derivats es comercialitzen amb les denominacions Coselva i Infrusec, depenent de quina de les dues cooperatives locals en faci la transformació.
Destacar l’oli d’oliva, comercialitzat per la cooperativa Coselva amb el nom Antara i per la cooperativa l’Avellanera com a Silvaurum. En el cas del primer, ha aconseguit guardons com el de millor oli de l’estat espanyol (1999) o medalla d’argent del 1r Saló professional internacional d’olis d’alimentació (París, 2003). Tots dos olis compten amb el segell de qualitat de la D.O. Siurana.
El romesco, salsa pròpia, particular i única del Camp de Tarragona que, segons alguns historiadors, vol dir menjar de Roma, és apreciat a la Selva gràcies als seus elements bàsics d’immillorable qualitat.
La cultura de la Setmana Santa, que es viu intensament i amb gran tradició a la vila, ens ha portat també una particular gastronomia que gira, sobretot, al voltant de les varietats dels plats de bacallà. El seu consum típic durant la Quaresma (bacallà amb carxofes) es complementa amb els plats de cigrons i, sobretot, amb un postre llépol típic de la zona fet amb llet d’ametlla i sucre que es coneix com a menjar blanc o menjablanc.
Les llonganisses i botifarres selvatanes han tingut sempre molta prèdica i darrerament dels obradors han sortit innovacions com la llonganissa d’avellana.
Així mateix, les coques amb recapte –amb pebrot, ceba i llonganissa o aregada– dels forners locals són molt apreciades. Finalment, l’orxata d’avellana serà una beguda apta per a refrescar-se.
© All Rights Reserved.
