Menu
L’origen del municipi es perd en el temps. Després dels romans, durant el domini dels àrabs, la Selva, que es trobava en el pas cap a l’Albiol —segurament el carrer Major és una pervivència de l’antic camí—, devia ser fortificada com a lloc avançat i cruïlla de camins. La toponímia sembla garantir aquesta hipòtesi amb el raval de la Ràpita, és a dir “de la Caserna”, i amb el carrer de Sensmudaina, on fins al 1538 es mantingué l’edifici de l’Almudaina.
La primera referència documental es troba en la donació dels Montgons, el 1149, on la Selva (Silva Constantina) apareix com a límit. És molt possible que en el moment de la repoblació fos un poblat abandonat i en ruïnes. Segons un document del 1374 devien ser els mateixos repobladors, i no l’exèrcit, els qui devien ocupar el lloc i foragitar els seus pobladors ocasionals, fet que els devia valer exempcions i privilegis.
La carta de poblament del 13 de maig de 1164 fou atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló, que concedia diverses franqueses i mantenia els pobladors subjectes a la justícia i senyoria de l’Església de Tarragona. En la butlla del 1174 consta com a senyoria de l’arquebisbe, encara que d’altres fonts donen com a senyor el paborde, ja el 1169, en què ho era Ramon de Bages. A la dissolució de la pabordia, l’arquebisbe n’assumí el domini directe fins al 1823.
La seva ubicació és immillorable. Situada a pocs quilòmetres de Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (la Tàrraco romana); de Reus, centre artístic i de comerç; de la ruta dels monestirs del Cister (Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges); de les platges i del centre d’oci de Salou i la Pineda (Universal Port Aventura); del Cambrils peixater i gastronòmic; de Valls, la vila dels castells i calçots; de les muntanyes de Prades; del Priorat vitivinícola, etc.
La riera de la Selva que neix arran de la confluència de tres barrancs (el de la Font Major, el del Salt i el de Gatellar) al punt anomenat, per aquest motiu, les Tres Aigües, l’ecosistema que conforma és ric en flora i fauna i mereix un passeig (l’antic camí ara s’ha convertit en la carretera que uneix la Selva amb Vilaplana). Al límit del terme s’alcen els Tres Pins, bells exemplars de pinàcies, i relativament a prop, ja al terme de l’Aleixar, podem contemplar un dels arbres monumentals de Catalunya, l’alzina del mas de Borbó.
L’aprofitament del recurs natural de l’aigua de la Riera ens ha deixat un patrimoni que podem conèixer seguint la ruta del Rec de la Vila, on trobarem un seguit d’aqüeductes i restes de molins medievals (els més rellevants estan assenyalats per plafons explicatius), que es poden recórrer tot passejant gràcies al popular sender del Camí del Rec.
La Selva ha estat, durant mil·lennis, un important nus de comunicació, donat que aplegava tots els camins que baixaven de la part oriental de la serra de Prades i els portava pel camí ancestral per anar fins al port de Tàrraco. El camí de seguretat romà de la capital fins a l’actual Saragossa, que creua la Selva i segueix cap a l’Albiol, fou més tard un dels vials del camí de Sant Jaume (GR 65 – 5 per als excursionistes). En convertir-se el camí de Tarragona en carretera, la ruta s’ha desplaçat ara pel camí de l’Horta, que n’és paral·lel.
Per a caminants i ciclistes hi ha la possibilitat de fer la pujada a l’Albiol, el poble que és citat a les cròniques del rei Jaume, ja que des allí albirà el port de Salou, d’on sortiren les naus cap a la conquesta de Mallorca. L’Albiol, per la seva alçada (825 m.) és, també, un magnífic mirador sobre el Camp i posseeix un ecosistema que mereix una visita. Destacarem el paratge del bosc de la Font Major, propietat del municipi de la Selva, on brolla l’aigua que, des de sempre, proveeix la vila.
© All Rights Reserved.