Menu
1. CARRER DE L’ABADIA
2. CARRER DE BOADA
3. PASSATGE DE LA CARNISSERIA
4. CARRER DE CASTELLA
5. CARRER DE LES CLAVEGUERES
6. CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS
7. CARRER DE L’ESGLÉSIA
8. CARRER DE LA FONT
9. CARRER DEL FORN D’AVALL
10. CARRER DEL FORN NOU
11. CARRER DE GENTIL I VELLET
12. CARRER DE L’HOSPITAL
13. CARRER MAJOR
14. PLAÇA MAJOR
15. CARRER DELS OLLERS
16. PLAÇA DE LA PALMA
17. CARRER DE LA PEIXATERIA
18. CARRER DEL POU DE LA VILA
19. CARRER D’EN PUIG
20. AVINGUDA DE PUIG I FERRETER
21. CARRER DE ROSSELLÓ
22. CARRER DE SENSMUDAINA
23. PLAÇA DE SIMÓ SALVADOR
24. PLAÇA DE SANT ANDREU
25. RAVAL DE SANT PAU
26. RAVAL DE SANT RAFAEL
27. CARRER DE VARRÀ
28. CARRER DE LA CASA DE LA VILA VELLA
CARRER DE L’ABADIA
Altres noms del carrer (anteriors): Sitjar (o Cigar)
Poema:
Abadia sense abat
però amb el senyor rector;
carrer fresc i arrecer
per anar a Missa Major.
Documentació:
El carrer de l’Abadia és conegut també amb el nom de Sitjar, Cigar o Citgar (de les Sitges?), perquè feia cap a la plaça del mateix nom, avui plaça Major. Aquest nom consta per primera vegada en un document del 1327 en una sentència arbitral del paborde sobre la qüestió dels habitants de la Selva pel rec de l’aigua que passava pel carrer Major. En un altre document del 1442, els jurats de la vila prohibeixen “passar bous i vaques i altres bèsties des del carrer del Citgar fins al carrer de l’Hospital”. També el 1651, reunida la Junta del Morbo o Junta de la Pesta, es manà emparedar el carrer, possiblement, per sospita del mal.
CARRER DE BOADA
Poema:
Ostentes amb emoció
el nom d’un antic llinatge
neixes al carrer Major
i vas a morir al Passatge.
PASSATGE DE LA CARNISSERIA
Poema:
Del portal de Mates
al portal d’Amunt
a esmolar sabates
estàs sempre a punt.
Documentació:
Es tracta de l’antic passadís interior de la muralla de la part de llevant. Aquest passatge comença al pati de la Carnisseria (actualment, plaça de Sant Andreu) i acaba al portal Nou (actualment, portal de Mates).
El primer document que ens parla d’una carnisseria data del 1286. Hi consta que Bernat Serra tenia una taula a la carnisseria i, el 1287, Ramon Bonavila era carnisser i també posseïa una taula a l’esmentada carnisseria.
El portal fou obert l’any 1765, segons consta en la clau de l’arcada.
CARRER DE CASTELLA
Altres noms del carrer (anteriors): d’en Sanç (o Sans)
Poema:
No nat al carrer Major,
de llarg no n’ets poc ni massa
I vas a morir a la plaça
del gran Simó Salvador.
Documentació:
Antigament, aquest carrer es deia d’en Sans fent referència a aquesta família que hi vivia, i que, essent la més important del carrer, li donava nom.
Al segle XVII aquesta família ja no hi habitava, però l’any 1652 consta que hi vivia el notari Francisco Castellar, del qual prengué el nom.
CARRER DE LES CLAVEGUERES
Altres noms del carrer (anteriors): del Bordell
Poema:
El nom que duus no t’escau,
que ets de finestres florides
i una llenca de cel blau
i una pau, una gran pau
als terrats i a les eixides.
Documentació:
El nom d’aquest carrer no se sap exactament d’on ve, però es creu que podia estar relacionat amb la torre de les clavegueres que hi ha a la muralla, molt a prop d’aquest carrer. El nom de la “torre de les clavegueres” ja consta l’any 1311.
El nom del carrer apareix per primera vegada en un document de l’any 1568. Es tracta d’una acta de compra d’un hostal per acollir “dones públiques” (“lo bordell”), que estava ubicat en aquest carrer.
CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS
Altres noms del carrer (anteriors): barriada del Carme
Poema:
Barriada del Carme
és un dels indrets millors
oh, Verge! Volgueu guardar-me
un raconet prop de Vós.
Descripció:
Va ser un dels primers carrers que es va obrir a la zona de l’eixample de la vila tocant a l’avinguda de Puig i Ferreter.
Cap als anys 60, Gil Cristià va construir tres blocs de cases tocant a la carretera, que es van anomenar “barri del Carme”.
Al costat d’aquests hi havia camps de conreu i una bòbila que va fabricar rajoles fins l’any 1970.
Finalment, l’Ajuntament democràtic de la vila va donar-li el nom de “President Companys” en memòria del president màrtir de la Generalitat.
CARRER DE L’ESGLÉSIA
Poema:
A l’ombra del campanar
sents el pas del temps més clar.
CARRER DE LA FONT
Altres noms del carrer (anteriors): carrer de la Font Nova
Poema:
La font et donava el nom
i ets una font d’alegria
tard o d’hora hi ve tothom:
per peix a la peixateria.
Documentació:
A la cantonada amb el carrer Major hi ha la font de Mitja Vila, construïda l’any 1519 i que s’anomenava Font Nova, ja que n’hi havia una altra del segle XV al costat del castell.
En principi, l’aigua d’aquesta font provenia de l’hort de la Sínia, actualment l’hort de l’Abadia. A partir de 1665 la font de Mitja Vila rebé l’aigua del rec del Comú de la vila que passava pel carrer Major.
Sabem que el 1603 hi vivia el mercader Rafael de Ripollès, un personatge important que va ser governador de Tarragona, carlà de Montbrió de la Marca i batlle de la Selva, i que en el seu testament deixà uns diners per bastir el convent de Sant Rafael.
CARRER DEL FORN D’AVALL
Poema:
Ai, carrer del Forn d’Avall,
forn de molta anomenada,
forn que despertava el gall
per fer pa i coca adovada.
Documentació:
A la carta de repoblació, el paborde es reservà el dret a posseir forns. El batlle, en nom del paborde, els arrendava i els que hi anaven a coure pa pagaven un impost del qual una part, anomenada la sisena, era per a l’arrendador, i una altra, anomenada la quarta, per al paborde.
Hi havia tres forns: el forn de Més Amunt, el Mitjà i el de Més Avall. Aquest darrer forn (actualment inexistent) és el que donà nom a aquest carrer. Estava situat enfront de la font de Mitja Vila.
CARRER DEL FORN NOU
Altres noms del carrer (anteriors): Forn d’Avall, carrer del Portal Nou, Forn del Mig.
Poema:
Carrer Forn Nou;
el pa cada dia era millor;
era de blat del Vilar
i aigua de la Font Major.
Documentació:
Aquest carrer s’anomenava del Portal Nou. El 1516 els jurats van comprar-hi un corral per construir-hi un forn, que s’anomenà Forn Nou i, posteriorment, Forn del Mig. Va funcionar fins al 1855.
El primer document on s’esmenta el nom de Forn Nou data de l’any 1697, en un manuscrit signat per Rafael Masdeu Sabater on consta que Josep Bover, del carrer del Forn Nou, formava part d’una companyia que pagà el poble per anar a socórrer la ciutat de Barcelona, sitiada per l’exèrcit francès.
CARRER DE GENTIL I VELLET
Altres noms del carrer (anteriors): Gentil, Vellet
Poema:
De la Gentil i el Vellet
en diuen d’aquest carrer
Vellet com el matí de fred
Gentil com un cavaller.
Documentació:
Sembla que dues parts d’aquest carrer tenien noms diferents. La part perpendicular al carrer Major s’anomenava de Na Gentil, i així consta en un document de l’any 1613. La part paral•lela al carrer Major i que dóna a la plaça de Simó Salvador, rebia el nom de carrer de Vellet, tal com s’esmenta en un document de l’any 1579.
Per tant, el nom actual seria la unió d’aquestes dues denominacions.
És el carrer del poble que encara conserva més elements artístics. Sembla que fou el centre del barri jueu.
Saben que en aquest carrer hi havia tres o quatre molins d’oli l’any 1669, segons consta en un document que parla de l’obligació del prior de Sant Rafael de fer un rec fins al d’aquest carrer.
CARRER DE L’HOSPITAL
Altres noms del carrer (anteriors): carrer dels Ollers més amunt.
Poema:
Hospital sense hospital
Santa Llúcia sense missa
i un aire sentimental
de donzella enlloradissa.
Documentació:
Els terrissers ocuparen aquest carrer per instal•lar-hi més forns en el segle XIII. Per aquest motiu se l’anomenava “carrer dels ollers més amunt”, tal com consta en un document de l’any 1330.
En aquest carrer es construí l’hospital durant el segon quart del segle XIV per substituir la casa de malalts que hi havia fora de les muralles. Sembla que aquest hospital va funcionar fins a la meitat del segle XIX. L’hospital fou construït al costat de l’església de Santa Llúcia i Sant Jaume. No es conserven restes de l’hospital, però sí de l’església.
CARRER MAJOR
Poema:
Dalt de tot, el campanar
com un guaita que et vigila
mentre a tu van a parar
tots els carrers de la vila.
Documentació:
Possiblement per aquest carrer hi passava el camí que unia el Camp amb la muntanya (l’Albiol). També hi passava el rec de l’aigua potable que venia de la Riera, procedent de la Font Major.
Adossada a la font de Mitja Vila hi havia la capella dels Àngels, obra del segle XVI, que fou totalment enderrocada durant la guerra civil.
El primer escrit on el trobem documentat és en la venda d’una casa, l’any 1359: “... partibus et cum vico majori...”, encara que molt possiblement se l’anomenés així des de molt abans.
PLAÇA MAJOR
Altres noms de la plaça (anteriors): plaça del Sitjar, plaça Nova, plaça de la Constitució, plaça de la República i plaza del Generalísimo.
Poema:
La plaça gran de la vila
té un jardinet d’amor,
on l’amor sempre vigila,
i ningú no hi fa el sord.
La plaça gran de la vila,
té un brollador que s’enfila
i fa un ploricó sonor.
Documentació:
Com indica el seu nom, és la plaça central de la vila i on actualment hi ha l’Ajuntament en l’edifici que pertanyia a la família dels Montserrat. L’any 1815, aquesta família el cedí per a Casa de la Vila.
Pel document d’arbitratge del paborde sobre el rec de l’aigua que passava pel carrer Major, saben que el 1326 se l’anomenava plaça del Cigar o del Sitjar.
El nom de plaça Nova apareix per primera vegada en una ordinació del 1622 en què s’ordena que els marxants, per culpa dels danys que causaven amb la venda per la vila, només poguessin vendre a la plaça Nova.
CARRER DELS OLLERS
Poema:
Carrer dels ollers et deies
carrer dels ollers et dius.
Si a Sant Hipòlit somreies
a Sant Isidre somrius.
Documentació:
La indústria més important de la Selva ha estat sempre la terrissera. Arrenca dels primers temps de repoblació de la vila i potser és originària dels sarraïns. Ja en el segle XIII estaven agrupats en aquest carrer. Sabem que ja existia el carrer l’any 1293, ja que consta en un document en què un tal Pere Bover, que hi vivia, havia de pagar 805 sous al paborde de Tarragona per les seves rendes.
En el segle XV ocuparen també part del proper carrer de l’Hospital i el raval de Sant Pere. En un cens de l’any 1394 es relacionen un total de 22 forns.
Les olles, plats, cassoles i sobretot els tupins de la Selva, tingueren gran anomenada per tot Catalunya.
PLAÇA DE LA PALMA
Altres noms de la plaça (anteriors): pati de Sant Antoni
Poema:
A desgast del vent,
plaça de la Palma,
ets recolliment
i repòs i calma.
Documentació:
L’any 1503 el rei Ferran el Catòlic concedí a la Selva el privilegi d’efectuar mercat els dijous de cada setmana i fira un cop cada any pel mes d’octubre.
El 1559 el Consell Municipal acordà que els objectes de palma, com sàrries, cabassos, etc., s’havien de vendre a la plaça del portal de Sant Antoni. Suposem que d’aquí li ve el nom actual, encara que aquest es devia alternar amb l’anterior, ja que en un document del 1729 on es parla de la conveniència de construir una font nova en aquesta plaça, encara és anomenada com a plaça de Sant Antoni.
CARRER DE LA PEIXATERIA
Poema:
On és la peixateria
que el nom et donava un dia?
del teu cap del carrer estant,
veus el mar llunyà i brillant.
Documentació:
Com indica el seu nom, en aquest carrer hi devia haver la peixateria de la vila.
El nom ja el trobem documentat l’any 1401, en què parla d’una casa propietat de Bartomeu de Montserrat, de la família dels Montserrat, casat amb Agnès de Vilarnau, donzella de la Selva.
Possiblement aquest carrer i el que continua passat el carrer Major, el del Forn Nou, era l’antic camí que unia les poblacions d’Almoster i Alcover.
Fins a aquest carrer arribava la vila al segle XIII.
CARRER DEL POU DE LA VILA
Altres noms del carrer (anteriors): carrer de
Castellví
Poema:
Carrer del Pou de la Vila
quin nom d’aigua fresca tens
on ets pou d’aigua tranquil•la!
on són els tupins d’argila
de tants anants i vinents!
Documentació:
Aquest carrer s’anomenava de Castellví, segons consta en un document de l’any 1667 segons el qual es venia una casa, propietat de Miquel Macià Maymó, senyor del terme de la Montoliva.
La primera vegada que trobem documentat aquest cognom és l’any 1375 en una carta del paborde, aleshores Guim Cescomes, dirigida al poble i on consta un tal Barthomeu de Castellví com a procurador del mateix paborde.
CARRER D’EN PUIG
Poema:
Carrer d’en Puig curt i estret, 
però obert a les mirades.
dessota d’un cel clar i net
la mà es donen les teulades.
Documentació:
El nom d’aquest carrer, com tots els de la part alta del nucli antic de la vila, ve d’una família noble que hi vivia: els Puig, un cognom ben viu encara a la Selva.
El primer document on s’esmenta aquest cognom data de l’any 1323. És un document d’homenatge i fidelitat prestat pels jurats i consellers de la Selva al nou paborde de l’església de Tarragona quan vingué a prendre possessió. Entre els jurats s’hi troba un tal Ramon de Puig.
Aquest cognom el trobem infinitat de vegades en la documentació recollida per Mn Pié. Hi ha apotecaris, sagristans, teòlegs, notaris, priors de St. Agustí, jurats, nuncis jurats, etc.
AVINGUDA DE PUIG I FERRETER
Altres noms de l’avinguda (anteriors): General Mola, Josep Nicolau, la carretera, passeig de l’Estació.
Poema:
Passeig de l’Estació
d’ombra fresca i regalada
si hi trobes festejador,
que et porti a l’altar major
o sinó a Paretdelgada.
Documentació:
Aquesta avinguda és bastant moderna, ja que en el projecte de la línia de ferrocarril de Reus a Lleida (1857) no existia i les úniques sortides de la Selva cap a la carretera de Montblanc eren el camí de Tarragona, el camí de l’Horta i el camí de la Mare de Déu.
CARRER DE ROSSELLÓ
Poema:
Quin rossellonès seria
que Rosselló et va posar?
així que clareja el dia
amb el toc d’Ave Maria
ja et desperta el campanar.
Documentació:
Carrer situat a la part antiga del poble, conserva el nom d’una família important que hi vivia. Tenim referència de l’existència d’aquest cognom des de l’any 1286. Es troba en un document de venda d’unes cases ubicades a Vilanova de la Selva, propietat de Pere de Rosselló i comprades per Guerau Regina.
El nom del carrer s’esmenta per primera vegada l’any 1326 en un document d’arbitratge del paborde sobre el rec de l’aigua que passava pel carrer Major.
CARRER DE SENSMUDAINA
Altres noms del carrer (anteriors): Ramon
Vallcorba, Almudaina
Poema:
Si un moro de Moreria
tornava en aquest carrer
dels seus passats trobaria
algun rastre escadusser.
Documentació:
En aquest carrer hi havia un edifici d’origen àrab anomenat l’Almudaina, casa de peses i mesures, segons Mn Pié i ciutadella, segons Josep Iglésies.
Aquest edifici consta en documents de l’any 1317.
Fou enderrocat per ordre de l’arquebisbe l’any 1538.
El carrer continuà amb el nom de la Mudaina, pero el 1673 ja se l’anomena carrer de Sensmudaina (sense la Mudaina), segons un document d’aquest mateix any en què s’esmenta que el virrei manà alçar el sometent amb el nomenament de grups de 15 persones per cada 4 mesos, segons uns carrers determinats. El segon grup estava format per homes dels carrers que anaven “des del carrer dels Ollers fins al de Sensmudanya” i estaven manats pel capità Feliu Baget.
Sabem també que aquest carrer era conegut en el segle XIV amb el nom de Ramon de Vallcorba, segons un document que ens parla dels diners que rebia la Pabordia sobre l’Almudaina.
La família dels Vallcorba és la que més figurà a la Selva durant els segles XII, XIII i XIV, la qual s’emparentà amb gairebé tots els cavallers del poble i de les rodalies.
PLAÇA DE SIMÓ SALVADOR
Altres noms de la plaça (anteriors): l’Hospitalet
Poema:
Simó Salvador: hem cedit
la vostra plaça als infants,
vós que ja els heu beneït
feu que es facin forts i grans.
PLAÇA DE SANT ANDREU
Altres noms de la plaça (anteriors): pati de la Carnisseria, plaça del Foro.
Poema:
Placeta de Sant Andreu,
endreçada i recollida:
vora la casa de Déu
veus lliscar la teva vida.
Documentació:
Aquesta plaça s’anomenà pati de la Carnisseria. En segles passats, carnisseria i escorxador era tot una mateixa cosa, és a dir, allí es matava el bestiar i, alhora, hi havia les taules de vendre carn.
És un dels únics edificis antics del poble en què, fins fa poc, encara s’hi feia el mateix servei: carnisseria o escorxador. Tots els documents que en parlen, des del segle XIII, demostren que sempre s’hi han matat bous i bens.
També se li ha donat el nom de plaça del Foro, segons consta en un document de 1421, segons el qual els jurats manen “que no es posin carros per carregar o descarregar, sinó al pati de la Carnisseria o plaça del Foro”.
RAVAL DE SANT PAU
Altres noms del carrer (anteriors): Vilanova de la Selva
Poema:
Quatre llars en companyia
sempre en pau, sense soroll
quanta gent t’oblidaria
si no fos el mas de Ripoll.
Documentació:
El raval de Sant Pau segueix la prolongació del carrer Major. A meitat del carrer hi trobem una església dedicada a Sant Pau.
La primera notícia documentada de l’església de Sant Pau a la Selva és el permís atorgat pel paborde de Tarragona a fra Ponç d’Amer, ermità, per a bastir-la; en aquesta donació, que Guillem de Banyeres signà el 28 de setembre de 1286, li concedeix precisament les mateixes parets velles dels ermitans. Això vol dir que l’església fou bastida damunt d’unes ruïnes que a les darreries del segle XIII ja eren conceptuades com a “velles”, és a dir, antigues.
RAVAL DE SANT RAFAEL
Poema:
Muralla de Sant Rafael
on el sol para al migdia
i una oreneta pel cel va
escrivint l’Ave Maria.
Documentació:
El convent de Sant Rafael, que dóna nom al carrer, fou fundat per iniciativa de Rafael Ripollès, que havia deixat en el seu testament quaranta mil lliures barcelonines per a la fundació dels dos convents carmelites a la Selva; però per haver-se rebaixat molt aquella quantitat, només es pogué iniciar la construcció de convent de Sant Rafael.
Els frares carmelites hi van ser fins l’any 1835, data en què l’abandonaren, fruit de la desamortització de Mendizábal.
Les monges Paüles l’ocuparen possiblement entre 1846 i 1847. En principi, va ser com a hospital i col•legi, activitat, aquesta última, que encara continua.
CARRER DE VARRÀ
Altres noms del carrer (anteriors): de la Cotonera
Poema:
Carrer d’en Varrà. La gent
en diu de “la Cotonera”.
Vius arrecerat del vent
i del Passatge ets drecera.
Documentació:
Aquest carrer pren el seu nom d’una família selvatana que hi residia.
El primer Verrà que trobem documentat és Petro Verrà en una escriptura de venda d’una casa i un corral, l’any 1304.
El cognom es repeteix moltes vegades en altres documents posteriors, la qual cosa significa que era una de les famílies importants de la vila.
CARRER DE LA CASA DE LA VILA VELLA
Altres noms del carrer (anteriors): carrer del Regomir (o dels Regomirs), carrer que no passa.
Poema:
Duus un nom que s’allargassa
i ets el “carrer que no passa”.
Documentació:
Aquest carrer s’anomenà carrer del Regomir segons consta en un document de l’any 1586 en què es convoca el Consell de la Comuna del Camp de Tarragona a la Selva, essent testimoni Joan Montserrat, del carrer del Regomir.
És conegut també amb el nom de carrer “que no passa”, ja que no té sortida, i segons consta en un altre document del 1616.
La major part d’aquest carrer estava ocupat per la Casa de la Vila, fins l’any 1815. És per aquest motiu que actualment se’l coneix com a carrer de la Vila Vella.
Font: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià: Els nostres carrers. (Sant Jordi, 1992)
Els versets dedicats a cada carrer són obra del poeta local Ramon Blasi i Rabassa, i les majòliques van ser col·locades amb motiu dels 800 anys de la carta de repoblació de la Selva (1965-66).
© All Rights Reserved.