La Reconquesta o millor, la Conquesta cristiana fou un procés per mitjà del qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l’Al Àndalus. Es considera que va començar el 722 com a resistència de les societats muntanyenques del nord a l’avanç dels musulmans, amb la batalla de Covadonga, i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada (…)
Arran de la conquesta i la repoblació de la Catalunya Nova es concediren moltes cartes de poblament, destinades a repoblar les poblacions acabades d’ocupar. En molts casos foren fonamentals de cara al desenvolupament d’un municipi o entitat local. La carta de poblament o carta pobla era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d’obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d’interès econòmic o estratègic durant la conquesta. (…)
Les donacions feudals són donacions individuals. Suposaven essencialment la donació del lloc per part del rei o arquebisbe a favor d’un cavaller i la seva família, amb l’específic encàrrec i condició que tingués cura de restaurar-lo i posar-lo en marxa, edificant el castell o fortalesa i amb la possibilitat de formar un poblat al seu entorn per tal d’atraure nova gent i que fos colonitzat. La relació jurídica que s’estableix és que aquest cavaller tindrà el terreny a fidelitat del donant i per contraprestació ha de formar una població. Així va succeir a la costa amb Salou, Cambrils o Vilaseca de Solcina, nom que deriva del seu poblador, Ramon d’Olzina. Ho hem vist també a la zona de muntanya com ara Siurana, Escornalbou o l’Albiol on la presència d’un cavaller o castellà reforçava la protecció.
D’altres vegades, com és el cas de la Selva, les cartes pobla estan donades al grup, a tots els pobladors, als nouvinguts i als qui ja hi habiten, és a dir que hi ha constància d’un assentament anterior i, per això, hom pot parlar de repoblament. La Carta de la Selva, entesa com una partida de naixement de l’actual poble i terme, és donada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a tres dies dels idus de maig de l’any de l’Encarnació del Senyor de MCLXV, per tant, tenint en compte que els idus fan referència al primer dia de la tercera de les parts en què el calendari romà dividia els mesos i que en el mes de maig correspondria al dia 16, el còmput fa referència al 13 de maig de 1165. Així s’expressa en el trasllat autentificat en el Llibre Verd una centúria més tard, donat que el document original no es conserva. Un error de transcripció, sobretot a partir de Tarragona Cristiana d’Emili Morera (1897), fa que alguns historiadors situïn la donació amb un any d’anterioritat.
El nom de la població apareix com a Villa Constantina, segurament per a diferenciar-la de Constantí. La carta de població d’aquesta vila germana data de 1159 donada per Bernat de Tort, l’arquebisbe predecessor d’Hug de Cervelló i el redactat és idèntic pel que fa suposar un prototipus de document. La diferència radica, òbviament, en les delimitacions del terme. Es fa una referència molt clara del que avui és el terme municipal del qual fins se’n conserven els topònims: L’esmentada vila confina per llevant amb el torrent que va de les Voltes de l’Argenteria cap a les Parets Delgades; per ponent amb el torrent d’Almoster i pujant pel cim de les muntanyes més altes va pel coll que hi ha al capdamunt del Riu d’Olms tal com les aigües vessen cap a llevant; pel migdia, a l’entremig de l’esmentada vila i Constantí; i pel nord arriba als mateixos pinars que hi ha sota de l’Albiol i retorna a l’esmentat torrent de l’Argenteria. (…)
