Un tomb per les Muralles

Aquesta asseveració continguda a Las Partidas (1348) d’Alfons X de Castella, anomenat El Savi tot i estar aquestes redactades com a un text legislatiu per a la corona castellana el propòsit era el d’un dret de validesa universal aplicable a tot l’Imperi, sabut l’intent d’Alfons X d’obtenir la corona del Sacre Imperi Romanogermànic. La muralla –mot que prové de mur– conformava un límit físic i servia per defensar; per demostrar força i independència política, jurídica i fiscal fins al punt que el dret de construir una muralla en les fortificacions medievals era un privilegi (dret d’emmerletatge). No tots els nuclis de població tenien muralla de pedra, només els considerats importants o estratègics. La Selva estava emmurallada abans del segle XIV, però fou en aquest període quan la muralla agafà la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies, amb motiu de les obres de fortificació ordenades pel rei Pere.

Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), Castella va envair Aragó i València, i donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. En aquesta època es féu una campanya de construcció de noves muralles, generalitzada a la majoria de poblacions catalanes. Les viles i ciutats havien esdevingut la principal garantia defensiva del territori, i les seves poblacions, la força militar més efectiva. L’anomenada guerra dels dos Peres (1356-1375) va enfrontar la Corona d’Aragó i el Regne de Castella i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els dos monarques, Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel (o el Justicier). En aquest context s’aplicà l’usatge del Princeps namque que regulava la defensa del Principat de Catalunya convocant a les armes als súbdits i en aquest cas van ser cridats a les armes 1 home per cada 15 focs i en el cas concret del Camp es mobilitzaren 27 homes de la Selva (13 ballesters i 6 empavesats), 18 d’Alcover i 10 de Riudoms. Paral·lelament el rei publicà el 1370 a Tarragona una disposició de fortificar viles i ciutats per una eventual invasió de les tropes enemigues. (…)

Diversos documents donen notícia que la vila de la Selva estava emmurallada ja al segle XIII com ho demostren les cites de valls, murs, portals i torres. Portal és el nom que es donava a la porta d’una ciutat o d’una vila emmurallada. Inicialment, a la vila de la Selva, s’hi alçaven el portal d’Amunt o Sobirà, el d’Avall o Jussà, i el de l’Arquebisbe (enfront de la porta d’entrada del castell). La muralla comptava amb el vall o fossat, excavat longitudinalment al voltant de la fortificació. A començaments del segle XX, abans de les obres d’urbanització dels ravals, encara n’era visible.

Hi ha la hipòtesi versemblant d’un primitiu perímetre murallat que comprendria la meitat del nucli antic actual essent els límits perimetrals l’actual passatge de la Carnisseria i el carrer de Gentil i el Vallet i d’aquí podria sorgir aquest darrer nom: Vallet podria referir-se al vall de la muralla.

Les torres són les construccions que sobresurten de l’edificació de la muralla i que tenien la funció defensiva o de talaia. En referències documentals trobem l’anomenada torre d’en Beixa que posteriorment, el 1371, passa a ser coneguda com la del Sol de la Vila. És la torre de Baró, nom més modern que prové del títol que ostentava al segle XVIII la família propietària, els Magrinyà de la Montoliva.

Una altra era la torre de les Clavegueres, esmentada així en una escriptura de 1311. En aquest punt, les aigües residuals que baixaven per la muralla i els escorralons s’abocaven cap al torrent de Cassans. És de les més ben conservadesi en aquest cas els merlets són d’estil diferent i posterior (1562) al de les altres torres i, en imatges de començaments del segle XX la trobem coberta amb teulada.

Al costat del castell, enfrontada al camí de la muntanya de Sant Pere, s’aixecava la turris belli, com consta en documents del s. XIV i que es conegué com a torre de la Batalla, nom popular que podria esdevenir de la batalla documentada l’any 1285 entre els homes de la Selva i l’exèrcit del rei a causa d’un debitori de subsidi de la universitat de la vila a la corona, i en la qual resultà mort un cavall de l’exèrcit reial. (…)